RESPLENDIR, [RESPLANDIR] v. n.

Lluir, brillar.

"... la qual estella, segons que havem lest, per inestimable claretat e resplandor resplandia..."
Rei Pere del Punyalet Ordenacions de Pere del Punyalet sobre els oficials de la sua cort. CDIACA, vol. V De la festa de la Epiphania

"... esforsaven se de resplandir de vestiment e de coratge aytan ben axi que, segons la scriptura, s alegrava l ermitatge qui avia fet..."
Vida de sant Apol·loni MS. Moliné

"E quant la hagueren desembolcada d aquells draps la cambra reluhia e resplandia que apenes hom podia tenir los ulls en aquella resplandor de pedres precioses que y havia."
Pasqual, Pere (atribució falsa) Destrucció de Jerusalem 2, VI

"... la Guelfa fonch maravellosament vestida e ornada de tants e tan preciosos joyells que tot lo mon estava torbat. Resplandia la bellesa d aquella senyora sobre quantes eren."
Rubió i Lluch (editor) Curial e Guelfa lib. III, 105

"... a nostres confessions oydores un discret cappellan en la nostra casa volem esser diputat, religios o seglar, lo qual mes a aço durem elegidor qui en theologia o en dret canonich covienentment instruit sia, e de costums cenceres resplandesca, e de honestat de vida be olga..."
Rei Pere del Punyalet Ordenacions de Pere del Punyalet sobre els oficials de la sua cort. CDIACA, vol. V Del Confessor

"... que tota la ribera de Napols resplendeix axi com si era jorn, de les grans llums, e dels elms febrits que y son..."
Desclot, Bernat Crònica (Desclot) (ed. Coroleu, 1885) cap. CXXVI